12 feb, 2019

Trencar una llança en favor de la formació ocupacional

Reflexionant sobre la formació ocupacional...

Molts són els estats emocionals que la situació d’atur pot generar en la salut de la persona desocupada. Idees del tipus: no puc més”, “no sé per on començar”, “tot està fatal”, en són el denominador comú.

Perdre la feina o no tenir-ne afecta a les habilitats, a la inseguretat vers el futur, a la pèrdua d’estatus i de relacions socials, a la salut física i a l’autoestima.

L’educació és una eina essencial per a l’autoestima. Tenir formació, tenir educació vol dir que la persona sap més i més, i per tant una persona formada té més opcions i més seguretat per moure’s per la Vida; quan més educat està la persona més capaç de dominar el món que l’envolta, i pel contrari quan menys formació tens, més et domina el món a tu.

Des del SOC (Servei d'Ocupació de Catalunya) s'ofereixen programes públics d'ocupació als treballadors, treballadores i empreses catalanes amb l'objectiu de contribuir a la competitivitat empresarial amb l'orientació professional i la formació continuada i, aconseguir el màxim d'ocupació a Catalunya. Ho fan a través de programes d'ocupació que permeten construir i aprendre bones pràctiques que ofereixen oportunitats reals d’aprenentatge i inserció al món laboral. Mòduls formatius com “Treball en equip”, "Habilitats comunicatives" en són exemples.

Però el procés d’adaptació de la persona desocupada a un nou escenari no és gens fàcil. A les aules recollim persones esgotades emocionalment, algunes d'elles amb l'autoestima afectada. Per això vull trencar una llança en favor d'aquests programes ocupacionals que permeten oferir oportunitats reals d’aprenentatge i inserció al món laboral i encoratjar a les persones desocupades a apuntar-s'hi, els objectius són assolibles i els beneficis són tangibles.

Com diu l'escriptor...

“No basta saber, se debe también aplicar. No es suficiente querer, se debe también hacer”, Goethe

Seguim!